EL CASTELL

Talaia privilegiada de la història

Doble fortalesa situada en la serra del Castell, sobre Xàtiva, per la situació estratègica de la ciutat ha estat escenari i testimoni de nombrosos conflictes. Dividit en el Castell Menor i Castell Major, el primer s’assenta sobre restes iberes i romanes. Les successives cultures que han poblat aquestes terres l’han anat ampliant i fortificant. Ja va tindre protagonisme durant les campanyes d’Anníbal i en el període d’Al-Àndalus. Fou més tard important, en temps del Regne de València, en les guerres contra Castella, en les de Germanies i en la de Successió, així com presidi d’il·lustres condemnats.

Des del Castell baixen les muralles que abraçaven la Xàtiva altmedieval. Ens trobem davant d’una de les joies de la ciutat, d’arquitectura imponent, declarada Bé d’Interès Cultural. Malgrat les seues arrels iberes i romanes, la major part de les muralles i torres conservades són d’origen islàmic o gòtic. Una vegada a Xàtiva és imprescindible fer un recorregut per aquesta fortalesa, des de la qual s’observen unes esplèndides panoràmiques de la població i el seu entorn.

PORTA FERRISSA

La Porta Ferrissa és l’entrada principal al castell. Es troba situada aproximadament al mateix lloc que l’originària, malgrat les reformes realitzades a mitjans del segle passat. Antigament la precedia una altra porta, la Porta Forana, dinamitada per l’exèrcit francès en la retirada després de la Guerra de la Independència, el 1813. En el fris s’observa l’escut de la ciutat, entre dos emblemes reials.

 

PLAÇA D'ARMES

És el pati central del castell, des d’on s’accedeix al Castell Menor a l’esquerra, d’assentament iber, i al Castell Major a la dreta, d’origen islàmic amb construccions de l’etapa medieval cristiana. Hi trobem una residència de tall neogòtic de construcció recent, ja ben entrat el segle XX.

 

PORTA FERRISA

La Porta Ferrissa és l’entrada principal al castell. Es troba situada aproximadament al mateix lloc que l’originària, malgrat les reformes realitzades a mitjans del segle passat. Antigament la precedia una altra porta, la Porta Forana, dinamitada per l’exèrcit francès en la retirada després de la Guerra de la Independència, el 1813. En el fris s’observa l’escut de la ciutat, entre dos emblemes reials.

 

PLAÇA D'ARMES

És el pati central del castell, des d’on s’accedeix al Castell Menor a l’esquerra, d’assentament iber, i al Castell Major a la dreta, d’origen islàmic amb construccions de l’etapa medieval cristiana. Hi trobem una residència de tall neogòtic de construcció recent, ja ben entrat el segle XX.

 

El Castell Menor

És la part més antiga del castell, ibèrica i romana, assentada sobre els cingles de la Penya Roja. Orientat a llevant, presenta una preciosa panoràmica de la vall de Bixquert.

El recorregut pel Castell Menor ens evocarà llegendes relacionades amb la princesa ibera Himilce, esposa d’Anníbal, i la guerra que aquest va lliurar contra Roma. Es diu que Himilce va tindre ací un fill del general cartaginès, en el 218 a.C. Des de la seua posició podia controlar la Via Augusta, per la qual cosa va ser testimoni de les campanyes d’Anníbal, i dels romans Escipió i Sertori.

PORTA D'ANNÍBAL

Segons el poeta llatí Sili Itàlic, Anníbal va preparar a Xàtiva el setge de la ciutat romana de Sagunt. Conta la llegenda que per aquesta porta entrà al castell el general cartaginès, i anys després el seu enemic Publi Corneli Escipió. L’actual no pertany a aquella època, sinó al segle XVI.

LES MURALLES I LA TORRE QUADRADA

En l’angle de muralla es troba aquesta torre quadrada, que serveix de mirador. Té una base de carreu romà, vestigi de la fortalesa originària.


LA SEGONA PORTA

En altra torre gòtica es troba la segona porta del Castell Menor. Es va construir en l’època islàmic, com demostra la planta en forma de L per a afavorir-ne la defensa. Es va restaurar al segle XV.

PORTA D'ANNÍBAL

Segons el poeta llatí Sili Itàlic, Anníbal va preparar a Xàtiva el setge de la ciutat romana de Sagunt. Conta la llegenda que per aquesta porta entrà al castell el general cartaginès, i anys després el seu enemic Publi Corneli Escipió. L’actual no pertany a aquella època, sinó al segle XVI.

LES MURALLES I LA TORRE QUADRADA

En l’angle de muralla es troba aquesta torre quadrada, que serveix de mirador. Té una base de carreu romà, vestigi de la fortalesa originària.

LA SEGONA PORTA

En altra torre gòtica es troba la segona porta del Castell Menor. Es va construir en l’època islàmic, com demostra la planta en forma de L per a afavorir-ne la defensa. Es va restaurar al segle XV.

EL BALCÓ D'HIMILCE

Sobre un promontori de roca, en la part superior del Castell Menor, destaca la torre de la reina casada amb el general Anníbal per a segellar l’aliança entre ibers i cartaginesos. Del balcó neogòtic que es trobava en aquest lloc resta hui la volada, que ofereix precioses vistes del Castell Major.

EL BALCÓ D'HIMILCE

Sobre un promontori de roca, en la part superior del Castell Menor, destaca la torre de la reina casada amb el general Anníbal per a segellar l’aliança entre ibers i cartaginesos. Del balcó neogòtic que es trobava en aquest lloc resta hui la volada, que ofereix precioses vistes del Castell Major.

El Castell Major

Enfilat a la cresta de la serra de Vernissa, a la dreta de la Plaça d’Armes s’eleva el Castell Major. De construcció posterior, en el període medieval, és la part més àmplia i millor conservada. D’imponents muralles, s’orienta cap a ponent. Després de la conquesta cristiana de Jaume I, va esdevenir la principal fortalesa de defensa en el camí entre Castella i la capital del Regne de València.

En el Castell Major trobarem espais i estances que permeten imaginar la vida quotidiana en la fortalesa. Portes d’entrada, torres de guaita, emmagatzematge d’aigua per la guàrdia, capelles i cel·les on passaren els dies alguns dels cèlebres presoners que va acollir.

PORTA DELS SOCORS

És la porta posterior del Castell i s’obre a la vall de Bixquert. El seu nom evoca la revolta popular de les Germanies, en el segle XVI valencià; i l’auxili que sol·licità Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer i de l’Alcúdia, abans de morir a mans dels agermanats, membres de les classes populars que van protagonitzar la rebel·lió.

ELS QUATRE ALJUBS

El subministrament d’aigua era de vital importància per a la vida al castell. L’aigua de pluja es recollia i s’emmagatzemava en aljubs. A més d’altres es conserven aquests quatre, de construcció romana però reformats en l’època medieval, en estat excel·lent. En aquesta àrea, oberta al públic recentment, es guardava el bestiar i els animals.

PORTA DELS SOCORS

És la porta posterior del Castell i s’obre a la vall de Bixquert. El seu nom evoca la revolta popular de les Germanies, en el segle XVI valencià; i l’auxili que sol·licità Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer i de l’Alcúdia, abans de morir a mans dels agermanats, membres de les classes populars que van protagonitzar la rebel·lió.


ELS QUATRE ALJUBS

El subministrament d’aigua era de vital importància per a la vida al castell. L’aigua de pluja es recollia i s’emmagatzemava en aljubs. A més d’altres es conserven aquests quatre, de construcció romana però reformats en l’època medieval, en estat excel·lent. En aquesta àrea, oberta al públic recentment, es guardava el bestiar i els animals.

PORTA DE SANTA MARIA

És la tercera porta del Castell Major, de factura musulmana. La que podem apreciar en l’actualitat va ser reconstruïda en el segle XV.

LA CEL·LA DEL COMTE D'URGELL

La fortalesa també va ser utilitzada com a presó d’Estat de l’antiga Corona d’Aragó. Per les seues masmorres passaren presoners il·lustres. El de més anomenada és Jaume d’Urgell, que es va rebel·lar sense èxit després de ser descartat com a candidat a la corona d’Aragó en el Compromís de Casp, el 1412. Conta la llegenda que, després de passar tant de temps en aquesta llòbrega cel·la, en eixir a la llum del dia es va morir, després de quedar-se cec.

CAPELLA DE LA REINA MARIA

Aquesta delicada i exquisida capella la va fer construir la reina Maria de Castella, en el segle XV, i va ser restaurada fa uns anys. És d’estil gòtic. Acull les restes de Jaume d’Urgell, que va morir pres el 1433. Es tracta d’un xicotet temple, de planta rectangular i murs de maçoneria.

PORTA DE SANTA MARIA

És la tercera porta del Castell Major, de factura musulmana. La que podem apreciar en l’actualitat va ser reconstruïda en el segle XV.

LA CEL·LA DEL COMTE D'URGELL

La fortalesa també va ser utilitzada com a presó d’Estat de l’antiga Corona d’Aragó. Per les seues masmorres passaren presoners il·lustres. El de més anomenada és Jaume d’Urgell, que es va rebel·lar sense èxit després de ser descartat com a candidat a la corona d’Aragó en el Compromís de Casp, el 1412. Conta la llegenda que, després de passar tant de temps en aquesta llòbrega cel·la, en eixir a la llum del dia es va morir, després de quedar-se cec.

CAPELLA DE LA REINA MARIA

Aquesta delicada i exquisida capella la va fer construir la reina Maria de Castella, en el segle XV, i va ser restaurada fa uns anys. És d’estil gòtic. Acull les restes de Jaume d’Urgell, que va morir pres el 1433. Es tracta d’un xicotet temple, de planta rectangular i murs de maçoneria.

JARDINS D'IBN HAZM

Es van elevar en època recent, amb una representació variada de la flora local. Estan dedicats a Ibn Hazm, poeta andalusí que en el seu exili a Xàtiva va escriure el Colla de la Coloma, destacat tractar de l’amor de l’etapa d’Al-Àndalus.

JARDINS D'IBN HAZM

Es van elevar en època recent, amb una representació variada de la flora local. Estan dedicats a Ibn Hazm, poeta andalusí que en el seu exili a Xàtiva va escriure el Colla de la Coloma, destacat tractar de l’amor de l’etapa d’Al-Àndalus.

Informació

CASTELL DE XÀTIVA
Carretera del Castell, s/n
Telèfon  962 27 42 74

Horari de visites
Dilluns no festius tancat.
Obert de dimarts a diumenge.

Horari d’estiu
(D’abril a octubre)
Obert de 10:00 a 19:00 hores.

Horari d’hivern
(De novembre a març)
Obert de 10:00 a 18:00 hores.

Venda d’entrades
Adults: 2’40 euros.
De 10 a 18 anys : 1’20 euros.
Menors de 10 anys: entrada gratuïta.
Jubilats: 1’20 euros.
Dimarts vesprada: entrada gratuïta (excepte festius).

Tren turístic (Pujada al Castell)
Dos recorreguts de 20 minuts pel nucli antic i pujada al Castell
Eixides: 12:30 i 16:30 hores.
Es disposa d’una hora per a visitar el Castell.
Preu tren turístic: 4,20 euros.
Per grups superiors a 25 persones el preu unitari és de 3’80 euros, prèvia reserva en l’Oficina de Turisme.

Informació

CASTELL DE XÀTIVA
Carretera del Castell, s/n
Telèfon  962 27 42 74

Horari de visites
Dilluns no festius tancat.
Obert de dimarts a diumenge.

Horari d’estiu
(D’abril a octubre)
Obert de 10:00 a 19:00.

Horari d’hivern
(De novembre a març)
Obert de 10:00 a 18:00.

Venda d’entrades
Adults: 2’40 euros.
De 10 a 18 anys : 1’20 euros.
Menors de 10 anys: entrada gratuïta.
Jubilats: 1’20 euros.
Dimarts vesprada: entrada gratuïta (excepte festius).

Tren turístic (Pujada al Castell)
Dos recorreguts de 20 minuts pel nucli antic i pujada al Castell
Eixides: 12:30 i 16:30 hores
Es disposa d’una hora per a visitar el Castell.
Preu tren turístic: 4,20 euros.
Per grups superiors a 25 persones el preu unitari és de 3’80 euros, prèvia reserva en l’Oficina de Turisme.

AUDIOGUIES

Introducció al Castell de Xàtiva
Plaça D'armes
Escalera de canons - Porta dels Socors
Els cuatre aljubs
Porta de Santa Maria
Presó Reial de La Corona d'Aragó
Capella Gòtica de la Reina Maria
Sala del Duc de Calabría

GALERIA FOTOGRÀFICA

Feedback

Por favor, díganos lo que piensa, cualquier aportación será muy valorada por nuestro equipo. Puede indicarnos una sugerencia, una idea, una duda, un problema, un comentario...

No es pot llegir? . Canvi de text captcha txt