La ciutat de les mil fonts

“La sed apagó al labrador sediento.
Con mis cristales Sétabis florece
Crece el comercio, la labranza crece.
Población y cosechas acreciento”.

La ciutat de les mil fonts

“La sed apagó al labrador sediento.
Con mis cristales Sétabis florece
Crece el comercio, la labranza crece.
Población y cosechas acreciento”.

La Ruta de l’Aigua és potser la manera més refrescant de conèixer Xàtiva, coneguda en el seu moment com “la ciutat de les mil fonts”. Aquest itinerari senyalitzat ens descobrirà els espais més suggerents del nucli urbà, a través de l’estreta relació que secularment ha mantingut amb l’aigua.

Xàtiva disposa de canals d’aigua potable almenys des de l’època islàmica. En conjunt en el segle XVII hi havia més de nou-cents dolls, fet inusual per l’època que va donar fama a la ciutat. Les fonts es dividien en tres categories; les reials, monumentals i sostingudes públicament, les veïnals, mantingudes pels veïns, i les particulars, escasses i només a l’abast de les famílies més acabalades.

Font Reial dels Vint-i-cinc dolls

Situada en l’exterior del Portal de Cocentaina, es va fer per a substituir l’abeurador existent, que era la famosa Pica islàmica del segle XI retirada i traslladada a la Casa de la Ciutat el 1788. No obstant això, la nova font mural no s’acabà fins l’any 1806, en estil neoclàssic, amb un gran mascaró central i dotze dolls a cada costat. Cent anys després va ser restaurada per l’arquitecte José Acuña, que va convertir en rectes els cantons de la tassa.

Font Reial de la Trinitat

Presideix la Plaça de la Trinitat, en un dels llocs amb més encant del nucli antic, i és una de les escasses fonts gòtiques que se conserven en la Comunitat Valenciana. Data del darrer terç del segle XV, amb copa octogonal, i alterna els escuts de la ciutat i del Regne que inicialment eren policromats.

Font Reial de la plaça de Roca

En la plaça de Roca degué existir una font reial, almenys des de 1422, quan es va construir el nou canal d’aigua Santa. L’actual es va fer el 1841.És de planta central amb una tassa allargada d’extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sens dubte aprofitat de la font antiga.

Font Reial de Sant Francesc

Moltes de les fonts van haver de renovar-se com a conseqüència de la seua antiguitat i mal estat, com va ocórrer amb la Font Reial de Sant Francesc. Es troba a la plaça homònima i apareix citada en el Llibre de Repartiment de la Séquia de Bellús de 1860. Va ser reconstruïda el 1764 pel picapedrer Marcos Piqueres, en estil barroc. Sobre la copa hi ha una imatge de Sant Francesc que substitueix l’original, desapareguda a la darreria del segle XIX.

Font Reial del Lleó

El 1788 es va construir el nou Portal del Lleó, dissenyat per Vicent Gascó, i tot seguit es va proposar de fer a cada costat una font amb un lleó, que substituirien altra font antiga. A la fi només es va esculpir una de les dues fonts d’estil neoclàssic, amb una gran tassa rodona i un piló encoixinat, que es va concloure el 1818.

Font Reial dels Peixos de la plaça del Trinquet

Font de planta central, pensada perquè el bestiar abeurara en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitjans del segle XIX, quan es va entallar per ser col·locada a la plaça de la Bassa, des d’on es va traslladar a la ubicació actual el 1972.

Font Reial d'Aldomar de la plaça d'Alexandre VI

A la plaça d’Aldomar, actual plaça d’Alexandre VI, es troba altra de les fonts reials alimentada pel brollador de Bellús. És de la primera meitat del segle XVIII, d’estil barroc encara que segueix models gòtics. Aquesta font, tot i que ja està més enfocada a l’ús de persones, segueix mantenint la funció d’abeurador, la qual cosa es pot endevinar per la mida de la tassa i la seua alçada. Està situada davant la porta de la casa natalícia d’Alexandre VI, a la plaça anomenada antigament dels Borja.

 

AUDIOGUIES

La Ciutat de les Mil Fonts

RUTA DE LES MIL FONTS

Un recorregut que permet visitar gran part del conjunt historicoartístic de la ciutat.

“ Déu nos guard! quin goig!
el d’aquest jardí preciós
on l’aigua de l’alegria
corre com una serp.

Diries que ha passat un riu
movent altivament llur cos
i que les branques dels arbres
s’inclinen amoroses davant seu.

Abú l-Walid Ibn al-Jannan al-Xativí
Famós escriptor i savi erudit
(Xàtiva 615 / Damasc 675)