EL MUSEU DE L'ALMODÍ

L’antiga llotja del blat

EL MUSEU DE L'ALMODÍ

L’antiga llotja del blat

El Museu

El Museu de l’Almodí és l’espai perfecte per deixar-nos transportar per la història de Xàtiva, des dels primers vestigis del paleolític fins els temps en què pertanyia a les terres d’Al-Àndalus. Se situa en el valuós edifici del mateix norm, antiga llotja del blat construïda a mitjans del segle XVI, en què destaca la façana gòtica original i un excepcional pati renaixentista amb columnes jòniques. Així mateix ocupa l’edifici adjacent, antic Pes Reial reformat amb posterioritat per a acollir la Duana de Mercaderies i més tard el Banc d’Espanya. L’Almodí és hui un modern espai expositiu centrat en l’arqueologia, que compta amb reproduccions de les primeres restes trobades en la Cova Negra, peces ibèriques, romanes, visigodes i musulmanes. Peça senyera de la col·lecció és la pica islàmica del segle XI.

El Museu

El Museu de l’Almodí és l’espai perfecte per deixar-nos transportar per la història de Xàtiva, des dels primers vestigis del paleolític fins els temps en què pertanyia a les terres d’Al-Àndalus. Se situa en el valuós edifici del mateix norm, antiga llotja del blat construïda a mitjans del segle XVI, en què destaca la façana gòtica original i un excepcional pati renaixentista amb columnes jòniques. Així mateix ocupa l’edifici adjacent, antic Pes Reial reformat amb posterioritat per a acollir la Duana de Mercaderies i més tard el Banc d’Espanya. L’Almodí és hui un modern espai expositiu centrat en l’arqueologia, que compta amb reproduccions de les primeres restes trobades en la Cova Negra, peces ibèriques, romanes, visigodes i musulmanes. Peça senyera de la col·lecció és la pica islàmica del segle XI.

 

PALEOLÍTIC EN LA COVA NEGRA

Reproducció d’un parietal de neandertal, que habità a Europa durant el paleolític mitjà i fou protagonista d’una rica cultura material, el mosterià. Prové de les primeres excavacions fetes en la Cova Negra en la primera meitat del segle XX.

CAP IBÈRIC

Herència de la Saitabi ibèrica, data del segle IV aC, i va ser trobada en unes obres realitzades en el nucli urbà. Representa probablement un home amb estètica que denota la influència grega, perquè malgrat que porta arracades no compta amb cap ornament pròpiament femení.

INSCRIPCIONS ROMANES

La Saetabis romana va tindre una importància notable com a nus de comunicacions a la vora de la Via Augusta. Municipi de dret llatí esmentat en nombrosos textos, encunyà moneda, i foren cèlebres els seus suaus teixits de lli. L’Almodí acull una important col·lecció d’inscripcions de l’època.

PALEOLÍTIC EN LA COVA NEGRA

Reproducció d’un parietal de neandertal, que habità a Europa durant el paleolític mitjà i fou protagonista d’una rica cultura material, el mosterià. Prové de les primeres excavacions fetes en la Cova Negra en la primera meitat del segle XX.

CAP IBÈRIC

Herència de la Saitabi ibèrica, data del segle IV aC, i va ser trobada en unes obres realitzades en el nucli urbà. Representa probablement un home amb estètica que denota la influència grega, perquè malgrat que porta arracades no compta amb cap ornament pròpiament femení.

INSCRIPCIONS ROMANES

La Saetabis romana va tindre una importància notable com a nus de comunicacions a la vora de la Via Augusta. Municipi de dret llatí esmentat en nombrosos textos, encunyà moneda, i foren cèlebres els seus suaus teixits de lli. L’Almodí acull una important col·lecció d’inscripcions de l’època.

UNA PICA DEL SEGLE XI

Llaurada en el segle XI en marbre rosa de la propera serra del Buixcarró, aquesta pica islàmica és sens dubte la peça més destacada del Museu i la que va iniciar la seua col·lecció arqueològica. Fins a la darreria del segle XVIII es va usar com abeurador d’animals. Presenta bells relleus executats com a mínim per dos escultors, un més esquemàtic i l’altre de traç més gruix i robust. Reprodueix escenes d’ivoris i teixits de l’època, de temes atàvics com la maternitat, l’arbre de la vida i la guerra, a més d’altres. Obra excepcional de l’art musulmà en l’àmbit internacional, ha estat prestada a les exposicions més importants que s’han fet en els darrers anys.

Esplendor Islàmic

Sens dubte l’etapa de Xàtiva amb més representació en el Museu és la islàmica. Durant el període de dominació musulmana, la ciutat va viure una època d’esplendor; es va crear l’entramat de séquies que reguen l’horta de la ciutat, Ibn Hazam va escriure el tractat de l’amor andalusí per excel·lència, el Collar de la coloma, i es va alçar una indústria paperera considerada la primera d’Europa. A més de la famosa pica del segle XI, l’Almodí compta amb arcs dels banys públics, el doble arc del palau de Pinohermoso i nombroses peces representatives de ceràmica.

ELS BANYS ÀRABS DE XÀTIVA

Aquests arc són les úniques restes conservades dels antics banys públics, que es trobaven intramurs en l’època musulmana. Són tres arcs de ferradura, sostinguts per columnes i pilastres de pedra arenosa.

RIQUESA CERÀMICA

El Museu conserva restes ceràmiques de pràcticament tots els períodes històrics de la ciutat. Restes ibèriques, romanes, musulmanes, de l’època foral i àdhuc ceràmiques murals de tipus industrial de les acaballes del segle XIX i començament del XX.

LA SALA DEL PALAU

El arcs i enteixinat coneguts com del palau de Pinohermoso van pertànyer a una rica mansió islàmica. Són de l’època almohade i, probablement, donaven accés a un oratori particular.

ELS BANYS ÀRABS DE XÀTIVA

Aquests arc són les úniques restes conservades dels antics banys públics, que es trobaven intramurs en l’època musulmana. Són tres arcs de ferradura, sostinguts per columnes i pilastres de pedra arenosa.

RIQUESA CERÀMICA

El Museu conserva restes ceràmiques de pràcticament tots els períodes històrics de la ciutat. Restes ibèriques, romanes, musulmanes, de l’època foral i àdhuc ceràmiques murals de tipus industrial de les acaballes del segle XIX i començament del XX.

LA SALA DEL PALAU

El arcs i enteixinat coneguts com del palau de Pinohermoso van pertànyer a una rica mansió islàmica. Són de l’època almohade i, probablement, donaven accés a un oratori particular.

L’ALTAR DEL BISBE VISIGOT

Durant l’època visigoda la ciutat va ser seu episcopal. Va comptar amb uns quants bisbes entre els segles VI i VII, que van signar les actes dels Concilis de Toledo. Prova d’açò és aquest altar d’època romana reutilitzat i consagrat pel bisbe Atanasi, al qual al·ludeix el text gravat. Hi ha també restes arquitectòniques de la catedral visigòtica, sobre la qual es va construir l’actual església de Sant Feliu.


L’ALTAR DEL BISBE VISIGOT

Durant l’època visigoda la ciutat va ser seu episcopal. Va comptar amb uns quants bisbes entre els segles VI i VII, que van signar les actes dels Concilis de Toledo. Prova d’açò és aquest altar d’època romana reutilitzat i consagrat pel bisbe Atanasi, al qual al·ludeix el text gravat. Hi ha també restes arquitectòniques de la catedral visigòtica, sobre la qual es va construir l’actual església de Sant Feliu.

L'ÚLTIM EDIFICI MEDIEVAL

El Museu ocupa l’edifici de l’antiga llotja del forment, l’últim edifici medieval construït a Xàtiva -es va concloure el 1548- i el primer que comença a utilitzar el llenguatge renaixentista.

FAÇANA DE L'ALMODÍ

Els tres escuts reials de la Corona d’Aragó denoten el caràcter públic de l’Almodí. En la cartel·la, la data de finalització: 1548.

L'ÚLTIM EDIFICI MEDIEVAL

El Museu ocupa l’edifici de l’antiga llotja del forment, l’últim edifici medieval construït a Xàtiva -es va concloure el 1548- i el primer que comença a utilitzar el llenguatge renaixentista.

FAÇANA DE L'ALMODÍ

Els tres escuts reials de la Corona d’Aragó denoten el caràcter públic de l’Almodí. En la cartel·la, la data de finalització: 1548.

Informació

MUSEU DE L’ALMODÍ
Carrer de la Corretgeria, 46
Telèfon 962 27 65 97

Horari del 15 de setembre al 15 de juny:
De dimarts a dissabte: 10:00 – 14:00 i 16:00 – 18:00.
Diumenges i festius: 10:00 – 14:00.
Dilluns tancat.

Entrades

Informació

MUSEU DE L’ALMODÍ
Carrer de la Corretgeria, 46
Telèfon 962 27 65 97

Horari del 15 de setembre al 15 de juny:
De dimarts a dissabte: 10:00 – 14:00 i 16:00 – 18:00.
Diumenges i festius: 10:00 – 14:00.
Dilluns tancat.

Entrades

GALERIA FOTOGRÀFICA