MUSEU DE BELLES ARTS

Una col·lecció excepcional troba el seu espai

La Casa de l’Ensenyança

L’edifici s’ha remodelat per acollir les noves sales del Museu de Belles Arts. Compta amb una de les col·leccions pictòriques públiques més importants de la Comunitat Valenciana, amb obres de Ribera, Goya, Vicent López, Santiago Rusiñol, Benlliure i Antoni Miró, entre molts d’altres. Exposa també destacades peces escultòriques i de picapedrer. Cal destacar l’icònic retrat de Felip V, invertit cap per avall, en venjança per haver ordenat l’incendi de Xàtiva el 1707. A més de la seua col·lecció permanent aquest museu que naix amb vocació de dinamisme exhibeix regularment exposicions temporals.

UN EDIFICI SINGULAR

L’esplèndid immoble, construït a mitjans del segle XVIII, acull aquest museu destinat a convertir-se en un dels referents de l’art valencià. Presenta portada barroca i escut heràldic del que va ser fundador de la institució educativa -l’arquebisbe Mayoral- i va mantindre la seua activitat fins les acaballes del segle passat.
La seua rehabilitació i adequació com a museu ha representat un dels projectes culturals més emblemàtics de la ciutat dels últims anys.

UN EDIFICI SINGULAR

L’esplèndid immoble, construït a mitjans del segle XVIII, acull aquest museu destinat a convertir-se en un dels referents de l’art valencià. Presenta portada barroca i escut heràldic del que va ser fundador de la institució educativa -l’arquebisbe Mayoral- i va mantindre la seua activitat fins les acaballes del segle passat.
La seua rehabilitació i adequació com a museu ha representat un dels projectes culturals més emblemàtics de la ciutat dels últims anys.

JOSEP DE RIBERA, LO SPAGNOLETTO

Nascut a Xàtiva, però amb la major part de la carrera desenvolupada com a pintor i gravador a Itàlia, principalment Nàpols, Josep de Ribera va ser un influent pintor barroc que ocupa un lloc destacat en el Museu. Sant Maties Apòstol, xicoteta joia dipòsit del Museo del Prado, o també Sant Andreu i El Salvador, ens manifesten un representant del tenebrisme que va saber crear imatges de bategant passió religiosa al servei de la Contrareforma catòlica.

LA CAPELLA DELS BORJA

El gòtic flamíger va tindre una presència significativa a Xàtiva, amb la capella que el papa Calixt III va manar construir en la Seu. La capella, segles després, va ser aterrada. Testimoni de tot això són les belles restes que conserva el Museu, entre les quals la clau de volta i la mènsula de l’àngel, que sosté l’escut de la destacada família del Renaixement europeu.

GOYA: CAPRICHOS I DISPARATES

Un dels tresors del museu el constitueix la sèrie completa de gravats dels Caprichos i dels Disparates, del pintor Francisco de Goya, provinents de la donació Carreño Gómez. Els Caprichos, considerats clau en l’obra de Goya i en l’art modern, ens ofereixen testimoni insubstituïble d’una època convulsa. En els enigmàtics Disparates o Proverbios el visionari artista aragonès enllaça la crítica al·legòrica amb el pessimisme estètic, coincidint amb el retorn a Espanya de l’absolutisme.

JOSEP DE RIBERA, LO SPAGNOLETTO

Nascut a Xàtiva, però amb la major part de la carrera desenvolupada com a pintor i gravador a Itàlia, principalment Nàpols, Josep de Ribera va ser un influent pintor barroc que ocupa un lloc destacat en el Museu. Sant Maties Apòstol, xicoteta joia dipòsit del Museo del Prado, o també Sant Andreu i El Salvador, ens manifesten un representant del tenebrisme que va saber crear imatges de bategant passió religiosa al servei de la Contrareforma catòlica.

LA CAPELLA DELS BORJA

El gòtic flamíger va tindre una presència significativa a Xàtiva, amb la capella que el papa Calixt III va manar construir en la Seu. La capella, segles després, va ser aterrada. Testimoni de tot això són les belles restes que conserva el Museu, entre les quals la clau de volta i la mènsula de l’àngel, que sosté l’escut de la destacada família del Renaixement europeu.

GOYA: CAPRICHOS I DISPARATES

Un dels tresors del museu el constitueix la sèrie completa de gravats dels Caprichos i dels Disparates, del pintor Francisco de Goya, provinents de la donació Carreño Gómez. Els Caprichos, considerats clau en l’obra de Goya i en l’art modern, ens ofereixen testimoni insubstituïble d’una època convulsa. En els enigmàtics Disparates o Proverbios el visionari artista aragonès enllaça la crítica al·legòrica amb el pessimisme estètic, coincidint amb el retorn a Espanya de l’absolutisme.

SÍMBOL DE LA CIUTAT

El quadre de Felip V es troba penjat cap per avall com a càstig per les tres vegades que manà cremar i destruir la ciutat.

Convertit en símbol de la ciutat el retrat de Felip V, obra del pintor local Josep Amorós, ocupa un lloc destacat en el Museu. El primer membre de la dinastia dels borbons en Espanya va ordenar, una vegada vençuda per la força de les armes el 1707, que Xàtiva fóra incendiada i arrasada i els seus habitants desterrats. Com a acte de venjança simbòlica, i de memòria, a mitjans del segle XX el conservador municipal del Museu va decidir col·locar el quadre cap per avall.

SÍMBOL DE LA CIUTAT

El quadre de Felip V es troba penjat cap per avall com a càstig per les tres vegades que manà cremar i destruir la ciutat.

Convertit en símbol de la ciutat el retrat de Felip V, obra del pintor local Josep Amorós, ocupa un lloc destacat en el Museu. El primer membre de la dinastia dels borbons en Espanya va ordenar, una vegada vençuda per la força de les armes el 1707, que Xàtiva fóra incendiada i arrasada i els seus habitants desterrats. Com a acte de venjança simbòlica, i de memòria, a mitjans del segle XX el conservador municipal del Museu va decidir col·locar el quadre cap per avall.


Les col·leccions

La restauració de la Casa de l’Ensenyança ha permès l’exhibició, en immillorables condicions, de la magnífica col·lecció pictòrica municipal. Aquesta comprèn des del gòtic del segle XVI fins les obres d’art contemporani. Destaca la presència del barroc amb els quadres de Josep de Ribera, i el conjunt d’obres coetànies cedides pel Museo del Prado, en atenció a l’especial relació de Ribera amb la ciutat de Xàtiva. Ací brillen amb llum pròpia els llenços de grans mestres com Luca Giordano, Carducho, Palomino, Juan Bautista Mazo, així com del taller o de l’escola de Teniers, Breughel, Rembrandt, Murillo i
Velázquez. És necessari també destacar els retrats de reis que presidien sota dosser la Casa de la Ciutat, entre els quals sobresurt el de Ferran VII obra de Vicent López, autor també d’un Sant Sopar excepcional.  Exposa obres de Benlliure, Rusiñol, Pérez Contel i d’altres artistes contemporanis, com Vento, Hernández Quero i els valencians Manuel Boix, Artur Heras, Enric Solbes, Antoni Miró i Adrià Pina. Compta també amb una magnífica col·lecció de gravats entre la que destaca la sèrie completa de Caprichos i Disparates de Goya.

CREU PER A CAMINANTS

El Museu conserva una magnífica mostra de creu de terme, llaurada en pedra calcària i d’estil gòtic tardà. Va estar situada a l’entrada de la ciutat, en el camí de València. Ens trobem davant d’un extraordinari treball que va necessitar dels picapedrers més destres.

MISTERIÓS MESTRE DE BORBOTÓ

El Retaule del Salvador, o de la Transfiguració, consta de 22 taules atribuïdes al Mestre de Borbotó. Es tracta d’un prolífic artista del XVI valencià, d’identitat encara hui desconeguda. Una de les teories acadèmiques assenyala que sota les denominacions Mestre de Borbotó, Mestre de Xàtiva i Mestre d’Artés, als quals s’atribueixen nombroses obres, algunes conjuntes, s’amaga la mà d’un únic mestre. Les diferents denominacions vindrien a indicar la seua evolució estilística, del gòtic al renaixement.

CREU PER A CAMINANTS

El Museu conserva una magnífica mostra de creu de terme, llaurada en pedra calcària i d’estil gòtic tardà. Va estar situada a l’entrada de la ciutat, en el camí de València. Ens trobem davant d’un extraordinari treball que va necessitar dels picapedrers més destres.

MISTERIÓS MESTRE DE BORBOTÓ

El Retaule del Salvador, o de la Transfiguració, consta de 22 taules atribuïdes al Mestre de Borbotó. Es tracta d’un prolífic artista del XVI valencià, d’identitat encara hui desconeguda. Una de les teories acadèmiques assenyala que sota les denominacions Mestre de Borbotó, Mestre de Xàtiva i Mestre d’Artés, als quals s’atribueixen nombroses obres, algunes conjuntes, s’amaga la mà d’un únic mestre. Les diferents denominacions vindrien a indicar la seua evolució estilística, del gòtic al renaixement.

REIXA DE SANTA CLARA

La clausura i el seu món interior.
Reial monestir de Santa Clara segle XIV

REIXA DE SANTA CLARA

La clausura i el seu món interior.
Reial monestir de Santa Clara segle XIV

JOSEP BENLLIURE

El pintor valencià Josep Benlliure, que va viure a cavall dels segles XIX i XX, també té una presència destacada. Amb el seu particular estil Benlliure va cultivar la pintura costumista, hui dia testimoni precís d’una època passada.

NICOLAU FALCÓ

Sant Nicolau i Sant Dionís, del pintor valencià Nicolau Falcó, és l’última taula i l’única conservada del retaule de l’Ermita de les Santes de Xàtiva. Falcó, representant del gòtic tardà i d’un incipient  renaixement, és el precursor d’una important família de pintors del segle XVI a València.

VICENT LÓPEZ

El Sant Sopar, del pintor Vicent López, és una obra excepcional de l’art valencià. López, destacat representant del neoclassicisme espanyol, fou un pintor de cambra de Ferran VII i d’Isabel II. D’ell també s’exhibeix un retrat de Ferran VII. López va ser coetani i “antagònic” de Francisco de Goya, ja que va representar el virtuosisme acadèmic i fred.

JOSEP BENLLIURE

El pintor valencià Josep Benlliure, que va viure a cavall dels segles XIX i XX, també té una presència destacada. Amb el seu particular estil Benlliure va cultivar la pintura costumista, hui dia testimoni precís d’una època passada.

NICOLAU FALCÓ

Sant Nicolau i Sant Dionís, del pintor valencià Nicolau Falcó, és l’última taula i l’única conservada del retaule de l’Ermita de les Santes de Xàtiva. Falcó, representant del gòtic tardà i d’un incipient  renaixement, és el precursor d’una important família de pintors del segle XVI a València.

VICENT LÓPEZ

El Sant Sopar, del pintor Vicent López, és una obra excepcional de l’art valencià. López, destacat representant del neoclassicisme espanyol, fou un pintor de cambra de Ferran VII i d’Isabel II. D’ell també s’exhibeix un retrat de Ferran VII. López va ser coetani i “antagònic” de Francisco de Goya, ja que va representar el virtuosisme acadèmic i fred.


Informació

CASA DE L’ENSENYANÇA
MUSEU DE BELLES ARTS XÀTIVA
Plaça Arquebisbe Mayoral, 2
Telèfon 962 28 24 55

Horari de visites
Dilluns no festius tancat.
De dimarts a divendres: de 10:00 a 14:00 / 16:00 a 18:00.
Dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 14:00.

Horari d’estiu
(Del 18 de juny al 18 de setembre)
Tancat de vesprada.
De dimarts a divendres: de 9:00 a 14:30.
Dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 14:30.

Entrades
Adults: 2’40 euros.
Menors de 10 anys: entrada gratuïta.
Jubilats: 1’20 euros.
Grups més de 10: 1,20 euros.
Diumenge entrada gratuïta.

Informació

CASA DE L’ENSENYANÇA
MUSEU DE BELLES ARTS XÀTIVA
Plaça Arquebisbe Mayoral, 2
Telèfon 962 28 24 55

Horari de visites
Dilluns no festius tancat.
De dimarts a divendres: de 10:00 a 14:00 / 16:00 a 18:00.
Dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 14:00.

Horari d’estiu
(Del 18 de juny al 18 de setembre)
Tancat de vesprada.
De dimarts a divendres: de 9:00 a 14:30.
Dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 14:30.

Entrades
Adults: 2’40 euros.
Menors de 10 anys: entrada gratuïta.
Jubilats: 1’20 euros.
Grups més de 10: 1,20 euros.
Diumenge entrada gratuïta.

GALERIA FOTOGRÀFICA

Feedback

Per favor, diga'ns el que pensa, qualsevol aportació serà molt valorada pel nostre equip. Pot indicar-nos un suggeriment, una idea, un dubte, un problema, un comentari...

No es pot llegir? . Canvi de text